Molins

Molins del Glorieta. El Molí de Baix

El Molí de Baix forma part del sistema de dos molins successius ubicats molt aprop de les Fonts del Glorieta i que aprofitava l'aigua que havia passat pel Molí de Dalt, arreplegant-la a partir d'un recollidor en forma de canalització oberta que condueix l'aigua cap al cup de pressió.
Segons el GPS està 30 metres de desnivell per sota.


Les seves coordenades són X; 340988, Y; 4571509, Z; 598


Recollidor de l'aigua que provenia del Molí de Dalt


Part superior del cup.


Paret inferior del cup d'una alçada d'uns 5 metres. Inferior al del Molí de Dalt.


Vista del cup on es pot apreciar que la vegetació en dissimula quasi bé l'estructura.


Part inferior del cup , que amb un funcionament igual que l'altra molí, aprofitava la força de l'aigua acumulada en alçada per moure una roda hidràulica de fusta que transmetia la seva inèrcia a les dues moles que molien el gra.


Part d'una paret del molí que en el seu conjunt era més petit que el de Dalt.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

Molins de Glorieta. El Molí de Dalt.

Uns dels molins fariners més antics dels quals en podem trobar les restes són els anomenats Molins del Glorieta, els quals podem diferenciar entre el de Dalt i el de Baix i que formaven part d'un mateix sistema hidràulic.
Són de fàcil localització ja que es troben quasi a peu del camí que puja d'Alcover a Mont-ral i que passa pels Molins Nous.
De característiques constructives similars agafaven l'aigua d'una antiga resclosa que encara podem trobar a les Fonts del Glorieta conduïdes directament al cup a través d'un rec al molí de Dalt.


Les coordenades del Molí de Dalt són X; 340943, Y; 4571578 i Z; 628


Configurat per varies construccions podem apreciar les restes del que devien ser les estances dels moliners i el molí pròpiament dit. 


Detall d'un carreu del brancal d'una porta amb el forat que permetia lligar l'animal.


El cup o torre de pressió d'una alçada força considerable, permetia acumular gran quantitat d'aigua que es deixava anar poc a poc sobre la roda hidràulica que la feia girar i transmetia el moviment cap a les dues moles que per fricció trituraven el gra.


Vista de la part inferior del cup on es trobava la roda hidràulica moguda per la força de l'aigua.


Encara hi podem trobar un tros d'una mola feta servir del molí.

L'aigua seguia circulant i se n'anava semi-conduïda al Molí de Baix. ( el posaré en una entrada més endavant )


Esquema de les parts d'un molí fariner per a que us en feu una idea millor.


Detall d'unes de les façanes.

------------------------------------------------------------------------------------------------

Molin Nous.

Uns dels molins més emblemàtics de la vall del Glorieta són els molins Nous o més coneguts com la Central Hidroelèctrica degut al últim ús que se li varen donar.


Les seves coordenades són X: 341473, Y; 4571316 , Z: 591


Es tracta d'un conjunt de dos molins consecutius a dos nivells els quals es toquen per una paret. Construïts inicialment amb finalitat farinera es van transformar en paperers i posteriorment el 1902 , el de més amunt es reconvertí en central hidroelèctrica i l'inferior en bassa de compensació.

El primer registre que consta al Registre de la Propietat de Montblanc que data del 23 de desembre de 1878 ,Pablo Escarré y Mercadé i Maria Alegret compren la propietat a Dolores Baró Olivé i Jose Orga y Sans per 5000 pessetes pagades en or i plata que han heretat dels seus pares.

En el Capbreu de la Plana i el Samuntà de 1786 diu que Josep Pàmies d'Almoster tenia un molí al terme de Montral i que possiblement es referia als Molins Nous.

En aquesta fotografia podem apreciar la façana sud del molí inferior que va acabant convertint-se en bassa de compensació el 1929 després d'un llarg litigi amb la comunitat de regants de l'Aigua de Baix que va durar 25 anys. La seva finalitat era la de no deixar sense aigua el llit del riu en el moment que la central acumulava aigua en la bassa que hi havia en un nivell més superior per a poder generar electricitat.


Detall de la façana sud de la central hidroelèctrica.


Façana est de la central que permetia l'accés a la planta inferior on hi havia ubicades les turbines i generadors.


Façana nord de la central amb la porta d'accés a la vivenda ubicada en la planta superior on un passadís central dividia dues vivendes; la dels propietaris i la dels treballadors.


Vist de l'interior de la central on encara es poden apreciar els dos suports on hi havia ubicades les dues turbines Pelton que generaven electricitat per a les poblacions d'Alcover i La Selva des del 1902 al 1949 amb molts problemes des d'un bon inici.

Més endavant faré una entrada sobre la xarxa hidràulica que alimentava als molins.

Fruit de varis anys de recerca he anat recopilant molta documentació relativa al seu funcionament i dels seus propietaris en els anys de producció elèctrica que espero que algun dia acabi materialitzant-se en quelcom físic.

----------------------------------------------------------------------------------------------------

Molí de Camalluent


Un dels molins poc coneguts de la Vall del Glorieta és el molí fariner de Camalluent.
A tocar del riu i ben a prop del mas de Xarrumba va quedar molt malmès per l'aiguat de Santa Tecla del 22 de Setembre de 1874 i ja no es va reconstruir.
En un plànol cartogràfic del terme d'Alcover del 1917 hi figura el topònim del molí amb el curiós nom de "Molí Mallhuen"


Les seves coordenades són X;341629, Y; 4571198 ,Z: 454


Vista general de les restes del molí on hi veiem la paret esquerra que és la més propera al riu i hi veiem que actualment hi transita un corriol pel mig del que era l'edificació.
Amb unes dimensions força considerables, era de planta rectangular d'uns 5 per 14 metres de costat amb una alçada de dues plantes.


Detall d'una de les finestres que actualment queden a nivell de terra.


Detall d'unes conduccions d'aigua que travessaven una de les parets.


Paret lateral esquerra vista des de l'exterior.


Vista del molí des de l'altra banda. ( el riu ens queda a la dreta ).

-------------------------------------------------------------------------------------------

Molí de Ca Tous o Molí de la Plana


Catalogat com a Mo09 i Bé d'Interès Local (BCIL), el trobem a la Plana, partida annexionada a Alcover el SXIX juntament amb el Samuntà.
Situada al llindar del terme amb la Riba i Picamoixons, l'aigua amb el que s'alimenta prové de la resclosa del riu Francolí situada uns metres més amunt, sota el pont ferroviari de les Ruixel.les.
Als últims anys de d'activitat va funcionar com a fàbrica tèxtil.


Amb les coordenades X; 349060, Y; 4573914, Z; 190


Es composa de l'annexió de varis edificis de diferent volumetria que configuren una gran complex d'uns 41 per 49 metres de costat.


Sembla ser que inicialment fou un molí fariner. Actualment es troba en estat d'abandó i algunes parts de teulades s'han ensolcit.


Els edificis més alts està composats per planta baixa i dos plantes pis.


Encara conserva la xemeneia visible des de força lluny.


Fotografia on podem veure el rec que alimentava la fàbrica provinent de la resclosa de la Plana.

--------------------------------------------------------------------------------

Molí del Mas de Mansó

Catalogat com a Mo08, el trobem al limit de terme amb Vilallonga del Camp a la partida dels Quins agafava l'aigua del riu Glorieta. Sembla ser que fou fariner.
Amb la construcció de la linia d'Alta Ferocitat quasi queda enterrat a sota.


Les seves coordenades són X: 349240, Y: 4565631, Z: 220


Molí de planta rectangular de 9 per 10 metres de costat. Orientat a l'est consta de planta baixa, planta pis i esgolfa.
Va ser sotmès a una sèrie d'obres de reformes per a convertir-lo en habitatge.


Aprofita el desnivell del terreny, es pot accedir a la planta pis directament des del carrer.

Vista parcial de la façana.


La bassa que es troba en un nivell superior, té forma irregular i encara està en ús.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Molí o Molinet de Ca Batistó

Catalogat com a Mo07, el trobem a tocar del Pont dels Moros, fou un molí per a batre gra ( ordi, blat,civada...) que va funcionar pels volts de 1900.
Conserva la seva volumetria original , encara que ha anat variant al llarg dels anys, però res de la maquinària interior.


Les seves coordenades són X; 347108, Y; 4568471, Z: 210


El molí el configuren una sèrie d'edificacions unides entre si d'alçades variables que aprofiten el desnivell del terreny. A l'interior de la bassa d'acumulació original actualment hi ha un petit jardí.
Segons la descripció en un article per al butlletí que en va fer l'Anna Isabel Serra; " La casa consta de tres pisos. La planta baixa només té una petita finestra, la porta usa un cabiró de fusta com a llinda; a l'interior hi havia les moles de pedra. El 2n pis té 3 finestres similars emmarcades per totxanes i pintades de blanc; acollia el menjador, cuina i dues habitacions. Damunt el porxo hi havia una habitació. L'última planta és l'esgolfa i també té tres finestrals. La part que queda damunt el marge era un magatzem. La teulada es fa en dos nivells que cauen en direcció a la façana. Al costat del molí (en direcció camí del Degotall) queden unes parets dretes que són els corrals." 


El molí va ser construït sobre el camí vell de Tarragona i per tant es pot transitar per sota del molí a través d'un petit túnel.


En aquesta fotografia podem apreciar l'altra costat del pas inferior del camí.


Previ a la bassa que em vist abans que era annexa al molí, hi trobem una bassa allargassada que desconec si es va construir posteriorment, i que podria servir per a poder acumular més aigua i tenir més disponibilitat de recursos per a fer moure la maquinària.


 La porta d'accés a la part inferior on es trobava la maquinària actualment està tapiada i no s'hi pot accedir.


L'interior on hi havia la maquinària.


Pas inferior del camí vell de Tarragona.


La resclosa original del molí de Batistó es trobava a prop de la font Fresca, a gairebé 1500 metres del molí, on segons els testimonis més antics ens diuen que hi havia una gran bassa d'acumulació enmig del riu Glorieta que va quedar colgada per una riuada. L'aigua anava canalitzada en part aèria i en part per una mina.


Posteriorment, a causa de la destrucció soferta, es va construir més aprop del mas, a uns 210 metres, una petita resclosa rudimentària que consistia en dos encaixos picats a les pedres del riu on s'hi situaven unes fustes a mode de paradora que conduïen l'aigua cap al molí.


Encaix picat a la pedra.

------------------------------------------------------------------------------------

Molí Nou o d'en Güell


Catalogat com a Mo06 i com a Bé d'Interès Local, és el molí paperer de la vall del Glorieta més proper a l'entramat urbà. Hi podem arribar pel camí de la Font Fresca direcció l'ermita del Remei.

S'anomena molí Nou ja que anteriorment a l'altra banda del riu hi havia un altre molí propietat de la mateixa família, que es va endur una riuada i que actualment difícilment en podem veure les restes que en queden. També anomenat molí d'en Güell ja que les seves obres van ser costejades per el doctor Pere Güell i Pellicer.


Amb les coordenades X; 345708, Y; 4569608, Z: 259


D'aspecte imponent, és un edifici de planta rectangular de 16.70 per 25.75 metres de costat amb la façana orientada a sud-est.

Consta de planta semi-soterrada,planta pis, planta pis i dues plantes esgolfa amb els finestrals típics dels molins papers.


La coberta està quasi desapareguda en l'actualitat i gran part dels trispols s'han ensolcit.


A la part més propera al riu hi trobem el salt d'aigua que feia anar la roda que donava força motriu al molí.


A la clau de l'arc de la porta hi trobem la data de "1779" en que es va construir l'edifici.

El molí s'alimenta del sistema de regadiu de la Comunitat de Regants de  l'Aigua de Baix i fa de límit entre els regants de la zona de muntanya i els de la Plana.

Actualment hi ha una resclosa que deriva aigua cap al poble per a ús de boca i tinc els meus dubtes que sigui massa legal (si és que no es va arribar a un acord i es van canviar, cosa que dubto i no en tinc constància) ja que les Ordenances especifiquen que l'aigua del riu ha d'anar destinada al regadiu i al funcionament dels "artefactes" dels molins. 

-----------------------------------------------------------------------------------------

Molins de Coll

Catalogats com a Mo05, es tracten de dos molins ubicats dins del mateix sistema hidràulic dels Molins dels Capellans.

Separats físicament per uns 150 metres; un és a tocar dels Molins dels Capellans el qual sols en queden un parell de parets dempeus i l'altra està més allunyat el qual resta força sencer malgrat no tenir la teulada.


Les coordenades són X; 344881, Y; 4569964 ,Z: 286


En aquesta imatge podem veure una de les parets que queden dempeus a tocar del Molí dels Capellans.
De planta rectangular de 21.5 metres per 15.40 desconec on es trobava la façana principal encara que podem deduir que s'orientava a sud-sud-est i tampoc l'alçada original.


L'altre molí de Coll, més apartat, també és de planta rectangular de 13.10 per 19 metres de costat amb la façana principal orientada a sud-est.

Construït aprofitant el desnivell, consta de planta baixa, planta pis i planta esgolfa.


Per la configuració de la planta esgolfa podem veure que , almenys al final de la seva època de funcionament, es tractava d'un molí paperer.


La façana principal dóna accés a la planta pis. Al lateral esquerra podem apreciar un afegit que feia les funcions de vivenda que encara conserva la teulada.


Part posterior del molí on s'aprecia la vivenda afegida.

--------------------------------------------------------------------------------------

Molins dels Capellans


Parlem d'un conjunt de dos molins dels quals un està completament restaurat i fa les funcions de vivenda i l'altre que encara en podem veure algunes restes.

Fins fa pocs anys encara es podien veure també les restes d'una farga que feia servir el mateix sistema hidràulic.

Els trobem a la Vall del Glorieta, vora el Bosc de Pereta.


Les seves coordenades són X; 344752, Y; 4569973, Z; 284


De planta rectangular de 10 per 15,20 metres de costat. Orientat a sud-est, consta de tres plantes que aprofiten el desnivell de la muntanya.


Encara que els seus inicis varen ser segurament fariners, va acabar fent de molí paperer com així ens ho delaten el gran nombre d'obertures a la planta esgolfa que servien per assecar el paper.


En un dels costats encara hi podem observar les restes d'un altre molí que funcionava amb el mateix sistema hidràulic.


Just abans d'arribar al molí , a tocar del riu Glorieta, hi trobem les restes d'un altre molí pertanyent als Molins de Coll, que seran la propera entrada al blog.

Tots aquests molins s'alimenten a partir de la resclosa anomenada "dels Capellans", 600 metres aigües amunt.


Imatge de la Resclosa dels Capellans.


Recorregut de la sèquia que alimenta els diferents molis.

-----------------------------------------------------------------------------------------

Molins de Tarrés


Els Molins de Tarrés , també coneguts com a Molins del Mas de Forès, són un conjunt de tres molins que funcionaven amb un sistema d'alimentació d'aigua continu que aprofitaven el desnivell del terreny.



Les coordenades aproximades ja que són tres edificacions separades però no massa llunyanes són:
X; 343683, Y; 4569895 ,Z: 350


Molí de Dalt. De caràcter imponent i rectangular orientat a l'est i format per planta baixa, dues plantes pis i dues plantes esgolfes marquen el seu caràcter paperer. La mides són de 26.58 per 16.25.
El seu estat és força bo però els últims anys a aparegut un petit esfondrament a la teulada que si no es subsana farà que acabi caiguent la resta.


En aquesta fotografia es pot apreciar el rec que conduïa l'aigua fins al molí del mig.


El Molí del Mig el trobem al peu del camí d'accés al mas de Forès i de planta rectangular, consta de planta baixa i planta pis amb els accessos a diferents alçades.
Actualment reformat com a lavabos públics tenia la funció de molí fariner.


Adjunt al moli del Mig hi trobem les restes de lo que havia de ser part del molí.


Molí de Baix. A tocar del camí que duu al Mas de Montral hi trobem aquest moli de planta rectangular amb la façana orientada a l'est, format per planta baixa i planta pis.
La façana sud és a tocar del riu Glorieta.


La resclosa que els alimentava la trobem a 1673 metres i actualment és un recorregut senyalitzat per a poder-ne fer una bona passejada.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

Molí del Groc

Al terme de la Plana i a tocar del riu Francolí trobem aquest molí que feia servir l'aigua del rec de la Plana per al seu funcionament. Va ser fariner i draper.


Les seves coordenades són X: 348440, Y: 4572739 ,Z: 188


De planta irregular formada per planta baixa i planta pis, on la mesura més llarga fa 31 metres i el costat de 18 metres. Està encarat a sud-oest en una zona força ombrívola.


El seu estat és ruïnós però encara ens podem fer una bona idea de la magnitud i grandesa de l'edificació.


Actualment, degut a la vegetació, queda força camuflat.


Vista del seu interior.


Recorregut ( en verd ) del Rec de la Plana.
------------------------------------------------------------------------------------------------

Enceto l'apartat de Molins amb el que aniré introduint els nou molins catalogats.

Molí d'Alcover o d'Olivet.


Ubicat a l'antic terme de l'Olivet, comprat pel Comú d'Alcover el 1467, a tocar del riu Francolí i de la resclosa on agafen l'aigua els regants de la Serra.
D'origen fariner va anar evolucionant amb els anys i acabà funcionant de fàbrica tèxtil al segle passat on hi treballaren molta gent d'Alcover.
Si us interessa i en voleu ampliar la informació, hi ha força bibliografia al respecte.


Les seves coordenades són X: 348682, Y; 3471940 Z; 174


Engolit per la vegetació i en estat molt ruïnós, el molí constava de dues edificacions i una xemeneia força imponent que encara es manté d'empeus.


La xemeneia es veu des de força distància donada la seva alçada.


L'edifici principal , de planta irregular i d'alçades variables, on la seva màxima longitud és de 35 metres.
L'edifici annexat, de planta rectangular de 20 per 40 metres de costat podria fer les funcions de magatzem.


Les parets principals encara es mantenen d'empeus però els interiors són gairebé inexistents.


La vegetació en camufla les edificacions i en fa difícil la seva localització.

Vista parcial de l'interior del molí.


La resclosa actual dels regants de la Serra queda tot just als peus del molí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada