diumenge, 27 d’abril del 2014

Molí d'Alcover

El Molí d'Alcover (Mo01) està situat a la vora del riu Francolí. S'hi pot accedir per un camí que es troba a la C14 al punt quilomètric 24 just passat el pont del TAV a mà dreta direcció Montblanc, o per el camí del Pont de Goi que passa per les urbanitzacions del Serradalt, La Cabana i els Muntanyans.

Les coordenades són X; 348782, Y. 4572160

Es tracta d'un molí d'origen fariner i que amb el pas dels anys ha tingut diferents usos. A finals del S XIX s'hi treballava el cotó per fer-ne llençols on hi treballaven moltes dones que venien de tots els racons del terme.

S'alimentava de l'aigua del riu Francolí que recollia del Molí del Groc situat més amunt, a la Plana.

De grans dimensions i composat de varies edificacions es troba en molt mal estat de conservació i quasi és impossible l'accés.



Encara roman d'empeus la xemeneia de la maquinària de vapor.



Estat actual de conservació.


Just sota el molí es troba la resclosa que recull l'aigua dels regants de la Serra.

dimarts, 15 d’abril del 2014

#riuGlorieta #tenimunproblema #noanembé


Realment tenim un problema i força gros.

En els últims anys estem promocionant la Vall del riu Glorieta al turisme de masses i al meu parer és insostenible i perillós per varis motius.
Insostenible perquè estem degradant a marxes forçades un espai natural ( ens reporta gaire benefici econòmic?) i perillós perquè des de Bombers de la Generalitat i des de SEM estem constatant que la conseqüència d'aquest augment de volum de gent que s'adentra a la vall amb total desconeixença d'on va, sense el material esportiu necessari i/o una mala planificació en les excursions comporta un augment en els rescats i les assitències sanitàries.

Segons el Grup de Rescats de Muntanya de Bombers, (GRAE), és la segona zona en nombre de rescats de la provincia de Tarragona després de les muntanyes del Montsant .

I molt molt perillós és el fet que en dies de cap de setmana o festius podem tenir més de 300 persones adentrades a la vall sense massa control i que en cas d'incendi que tingui inici per la zona del l'Ermita del Remei o de Mas de Forès la tendència natural serà la de progressar cap a l'interior de la vall direcció Montral i sols hi ha un senderó com a sortida.

Què passaria amb tota aquesta gent? .Seriem a temps a evacuar-la?.
I aquestes preguntes em duen a unes altres; Em de deixar que entri tanta gent? .Podem prohibir-ho?.


Entre tots hauriem de fer-nos el plantejament del què fem per a la conservació i ús dels nostres espais naturals i crec que sobretot l'Ajuntament té la responsabilitat de fer polítiques en matèria de turisme més sostenibles i conseqüents, o almenys buscar solucions a unes problemàtiques que poden comportar conseqüències.

Mapa de la zona

Niu de l'Àliga pels vols de 1920. Imatge cedida per Panorama.cat.

divendres, 11 d’abril del 2014

Ca Caparó

El sr. Martin Urazandi Castaños va fer construïr a inicis del SXX a les afores del poble, just on els temporers gitanos montaven el campament quan venien al poble ( ja que deia que segur que era el millor lloc) , una casa de dues plantes amb una torre adosada on s'ubicaven els transformadors que rebien l'electricitat que es generava a la Central Hidroelèctrica del Glorieta i que des d'allí es repartia per a tot el poble.

El senyor Urazandi va ser un home adinerat i segons ens explicaven els que el van conèixer va portar al poble el primer cotxe amb motor ( tenia taller i fosso per al seu manteniment a la planta baixa) i el primer telèfon ( que encara tenim ) que comunicava la central hidroelèctrica amb la casa i amb un altre transformador que hi havia a la plaça de l'ajuntament.
Tenia minyona que vivia a la planta baixa i que hi va morir als anys 80.

Una de les dones que hi anava a fer feines domèstiques va ser la nostra avia; la Dolors Cavallé   ( Lola Palero ) que li va comprar quan en Martin Urazandi va vendre's la companyia elèctrica i se'n va anar a viure a Mèxic. L'edifici va deixar de tenir la seva funció industrial.

L'edifici ha sofert varies reformes des de la seva construcció; es va afegir una planta superior en època indeterminada, es va reformar la planta pis als anys 70, es va reformar la planta baixa per convertir-la en obrador d'una carnisseria pels vols del 1984 i l'última reforma quasi integral es va realitzar al 2007.


Ca Caparó va quedar catalogat com a Bé Protegit (Bp19 del POUM) donat el seu passat industrial amb l'aprovació del Pla d'Ordenació Urbanistica Municipal aprovat el 2013.


Detall d'una postal de principis de SXX on s'aprecia la construcció original per la part posterior.


Estat actual de la casa per la part del carrer.